La Biblioteca Esteve Paluzie es la biblioteca municipal de la ciudad de Barberá del Vallés y forma parte de la Red de Bibliotecas Municipales de la Diputación de Barcelona.
Desde septiembre de 2011 se convirtió en la primera biblioteca especializada en el género del microrrelato. Desde entonces ha creado y mantiene un fondo especial dedicado a este género literario con los objetivos de fomentar la lectura, difundir el género del microrrelato y convertirse en una referencia para los aficionados y las aficionadas a este género.
Por este motivo la biblioteca Esteve Paluzie también organiza anualmente un certamen de microrrelato. En el año 2021 el concurso de Microrrelatos “Microconcurso La Microbiblioteca” ha alcanzado la XI edición.
Esta XI edición se desarrollará entre los meses de octubre de 2021 y mayo de 2022. Cada mes se seleccionará un microrrelato ganador de cada categoría (catalán y castellano) que pasarán a ser finalistas de la final absoluta.
En el mes de octubre los ganadores han sido Jordi Masó Rihola, con el relato titulado Família (categoría catalán) y nuestro compañero del taller de creación literaria Ernesto Ortega, (categoría castellano) con el relato titulado Ensueños.
Enhorabuena a estos dos autores, a los que les deseamos mucha suerte de cara a la final.
A continuación reproducimos los dos relatos ganadores.
Família
Va trobar la fotografia de la seva esposa en una revista de moda. Anunciava una assegurança per a la llar. Li va agradar l’aplom d’aquell mig somriure, les minúscules arrugues que li vorejaven els ulls verd maragda, l’austeritat d’un maquillatge que no pretenia enganyar sinó transmetre sinceritat i confiança. En la mateixa publicació apareixien els fills, en la secció de roba infantil. Dos bessons rossets, idèntics. A qui deuen haver sortit, sol comentar ell, divertit, quan ensenya la imatge a algú. Guarda les fotografies dins la bitlletera i les treu per mostrar-les amb orgull als companys de l’oficina. Sap que l’envegen, que les seves dones no poden competir amb la bellesa serena de la seva, i que la felicitat que espurneja els ulls dels nens mai la veuran en les seves criatures. Ets afortunat, li diuen. I ell no ho nega, té molta sort, sí. Ha format una família ideal, explica, viu amb una dona encisadora que l’estima i uns fills educats en el respecte i la tolerància. Quan desa les fotografies a la bitlletera, els ulls se li han humitejat. És la millor família que pot imaginar, pensa. Però si mai se’n cansés, agafaria les tisores i en buscaria una altra.
Jordi Masó Rahola
Granollers (Barcelona)
Ensueños
Esta noche ha vuelto a soñar con ella, con su compañera de trabajo, con sus piernas largas y sus zapatos de aguja, con su coño rasurado y su sonrisa de azafata de televisión, sueña que hacen el amor con ternura desmedida, pero cuando va a abrazarla se le escurre entre los dedos para vestirse apresuradamente y, como una cenicienta cualquiera, perder un zapato que en ese mismo momento, en otro punto de la ciudad, anda buscando como una desesperada por toda la casa, debajo de la cama, en las cajoneras de los armarios, pensando que vaya casualidad, que no encuentre precisamente ese, mientras se decide por otros y termina de maquillarse y vestir a los niños que dejará con premura en el colegio, de camino a la oficina, donde dentro de un rato, como cada mañana, se hará la encontradiza y le contará banalidades, sin atreverse a confesarle, hoy tampoco, que ha vuelto a soñar con él.
Ernesto Ortega Garrido
Madrid